6 de novembre del 2010
POBLA LLARGA 1 ATH. ALBALAT 1
Increïble empat del Pobla Llarga davant un Athletic Albalat que abusà del joc subterrani i que va plantejar el seu partit al Regatxol i de poc que no s´emporta els tres punts tot i jugar els últims minuts amb tres jugadors menys. El regal en que s´han convertit els primers minuts per als equips contraris encara tingué més delicte al encaixar un gol al minut 6 i, novament, anotat per un home que arribava des de la segona línia. Camaca empalmà un fort tir després d´un córner davant el qual Alfredo, tapat, no va poder fer res. A partir d´ahí, els forasters utilitzaren totes les armes que van poder per parar el joc, desquiciar els blanquets i protestar un col·legiat que va tindre errades repartides a parts iguals. Al minut 17 Tito provocà la primera groga per al central Héctor i Arcadio llançà de forma magistral el baló parat al pal. Tot i això, tots els rebutjos eren per als de l´Albalat i els defenses locals mostraren nerviosisme i falta de confiança, com en una pèrdua de baló infantil d´Almendros en la zona de tres quarts al 29 que quasi costa un altre disgust. Acabant la primera part, els forasters protestaren un possible penal de Tato i a rengló seguit fou expulsat per doble groga Héctor davant les protestes dels aficionats visitants, que es passaren l´encontre diguent-li de tot a l´àrbitre fins el punt d´estar a punt de provocar la suspensió al descans. El Pobla Llarga es volcà al segon acte contra 10 però tornaren a aparéixer els problemes dels deixebles de Juanjo Benavent de cara a gol. Després d´un fum d´ocasions (Ricardo, Pavía, Schuster, Kiko, altra vegada Schuster...) arribà, per fi, el gol de Lluís després de l´errada d´un defensa riberenc. Al minut 87 s´acabà de trencar definitivament l´encontre amb la patada voladora d´Hugo al cap de Trena que encara fou protestada pels visitants i reclamada com a targeta groga. No fou l´únic expulsat Hugo, sinó que Camaca també va vore el camí dels vestidors i els forasters muntaren una espectacular tangana perseguint l´àrbitre que obligà a parar el joc durant un llarg temps. Ja al descompte, minut 95, i jugant contra un rival que tenia als seus 8 jugadors dins l´àrea, Kiko envià el baló al pal per acabar d´escriure el conte de mai acabar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
els partits es guanyen eixint al camp en altra actitud. I MES EN CASA.
I marcant més gols, que no li marquem ni al arco iris.
Publica un comentari a l'entrada